El joc entre gossos

Cada raça te un tipus de joc característic, per exemple, els pastors (gossos d’atura, pastors alemanys, borders collies…) tendeixen a bordar-se molt i pessigar als altres gossos per a provocar joc, els goldens i llauradors donen molts cops de cul i tendeixen a jugar en el lloc tot i que s’apunten a fer algunes curses, els bóxers juguen molt amb les potes del davant, i així   cada raça.

Però és molt important tenir en compte que cada individu és diferent dels altres, ja no només per la raça, sinó per les experiències viscudes. Un Golden pot haver crescut jugant sovint amb un bóxer i mostrar el mateix tipus de joc. Uns altres ronquen quan estan jugant o borden sense tenir cap altre mostra de que estan jugant.

Per això, i altres motius, hem de conèixer al gos del que som responsables i saber diferenciar si està jugant, si es mostra molest per l’actitud d’altres gossos o si és ell el que està molestant a un altre.

La estona en la que s’està relacionant amb altres gossos, i a més, en el seu moment d’oci, hem d’intentar sempre que sigui de qualitat, i això és una tasca del responsable de cada gos.

Tot això us ho podem ensenyar a Perroeducado fàcilment.

 

Senyals de calma

S’anomenen senyals de calma al llenguatge no verbal que emeten contínuament els gossos per a comunicar-se entre ells  i amb nosaltres.

És molt semblant al que nosaltres utilitzem i que tant ells com nosaltres el tenim de forma innata. 

Us seria de molta utilitat conèixer-les per a saber en tot moment l’estat del vostre gos i dels que l’envolten .

Així es podrien evitar moltes situacions desagradables pels vostres gossos, tal com apropar-los a altres que ja estan deixant clar que no volen que s’apropi el vostre. És una situació molt freqüent que es podria evitar nomes fixant-nos en el que fa aquell gos quan ens estem apropant. Molts cops el que acaba passant és que el fan fora bordant-lo tot “amenaçant” de mossegar-lo. 

Altre situació molt freqüent és quan algú es troba amb un gos que mostra por al carrer i amb bona intenció se’l pensa ajudar. Emet un mut de senyals que no es saben interpretar i en comptes d’ajudar-lo el que s’aconsegueix és tot el contrari.

Només cal fixar-se en els gestos que fan per a intentar interpretar-los tot relacionant-los amb el que succeeix immediatament després.  Compareu-los amb els que fem nosaltres i encertareu amb molta facilitat.

Alguns molt habituals són girar la cara quan no volen interactuar, gratar-se quan alguna situació o estímul els inquieta o es posen nerviosos, llepar-se els llavis, badallar, etc...

Si penseu, nosaltres també els emetem, girem la cara dintre d’un ascensor quan hi ha algun desconegut per evitar la conversa, ens gratem quan ens pregunten alguna cosa que no sabem o recordem, badallem davant de situacions de les que voldríem sortir, etc...

Dintre d’un tancat o en algún lloc on hi ha un grup de gossos interactuant es pot veure continuadament tot tipus de comunicació.  En les sessions d’exterior, al acompanyar als responsables amb el seu gos a un grup d’altres individus, tractem aquest tema. Tothom queda admirat de com se’ls havia passat per alt que ho poguessin fer això. I realment és el més natural que pot passar en el món animal.